DESMITIFICANT I SORPRENENT-ME; ASENTANT-ME

Sempre ho dic, i és veritat, per a bastants coses sóc un lent! El que una altra persona aconseguix, aprén i aprehén en un bufit a mi me costa el meu temps. I en principi, pense que no és ni millor ni pitjor. Cadascú té els seus ritmes i els seus tempos en la vida... la qüestió no és tant el temps emprat, sinó arribar a aconseguir allò que vols. I eixe punt pense que -quasi- sempre l'acabe aconseguint. I Bilbao no anava a ser una excepció, evidentment.

Aquesta és la tercera setmana completa que porte ací. I mentre d'altres segur que al tercer dia ja hagueren estat pràcticament acomodats, jo comence ara a establir rutines i a amoldar-me a la ciutat i a les seues gents. També comence a identificar ja quin és el rollo real de la ciutat, molt més enllà de la visió que ens arriba des dels mitjans de comunicació. Comence a esbrinar la trama de la societat basca, i veig, com no, que és molt complicada i que hi intervenen molts factors.

Per una part, he desmitificat alguns aspectes. Tot i que és cert que hi ha un ambient general més "alternatiu" ací que a València, la tònica general és la de joves pijets parlant castellà pel carrer. Hi ha moltíssima gent que passa de la política i que no es sent independentista basca. I, sobretot, el que m'ha cridat l'atenció és que molta gent té un mareig d'idees en el cap que no s'aclarix. Sincerament, pense que els valencians tenim més clars els nostres objectius i pretensions que els bascos, almenys amb els qui he parlat.

Però, per altra banda, també m'he sorprés. Per a començar Bilbao és una ciutat realment bonica. Encantadora. Amable. Propera. Còmoda. Gens gris, com diu alguna gent. Viure a Bilbao t'aporta un extra de felicitat. Té un ritme molt diferent a València. Tot i tindre un clima més fred, hi ha més vida de carrer. Ací la gent va de bar en bar, demana la seua canya, el seu pintxo, i s'asseu en els portals dels carrers a fer-se'n una... o les que caiguen!
Bilbao és una ciutat oberta, que cuida el seu patrimoni i el medi ambient. Tot Bilbao està rodejat de muntanyes (estas a la porta del Corte Inglés, alces la mirada i veus muntanyes als dos costats, ¿penseu que a València es vorien les muntanyes, o estarien tapiades d'edificis...?)
I després, doncs si, hi ha botigues, bars, cartells penjats pels carrers que sols es poden vore ací, a Euskal Herria. Botigues de roba i llibreries on ho compraries tot! Bars del rollet independentista on t'estaries totes les vesprades fen-te birres (hem escoltat Obrint Pas ja en 3 bars). I cartells a favor de la Independentzia i de l'askatuta dels presos.

I, per a anar acabant, pel que fa a qüestions més personals també estic molt content. En el pis estem realment agust els tres. M'alegren el dia. I a classe m'ha tocat gent molt maja. No són "borroques" perquè vaig a la línia en castellà, i ja sabem com funcionen estes coses... xD, però són una gent molt amable.

Ara me'n vaig a sopar i després segurament anirem a Basauri (a 10 minuts de Bilbao), que són festes i en les casetes te plenen els gots gratis de beguda (i pots donar la voluntat... una bona escusa per a entaular una conversa!)