Diu un vell conte indi que un iaio li contava al seu nét que totes les persones allotgem al nostre interior dos llops, un malèfic i irritant, i un altre nutritiu i pacífic. I que el xiquet li preguntava al iaio, sorprés, quin dels dos era el que acabava guanyant. El iaio li responia: El que tu alimentes millor.
Si poses el millor de tu per a relacionar-te amb la resta rebràs el mateix, un somriure demostra que no tens res en contra de l'altre, posar cara de gos a l'hora de relacionar-te amb els altres sols acabarà afectant-te a tu mateix. A tots ens agrada ser escoltats. Siguem respectuosos i tolerants. I, per suposat, diguem també no quan calga. La comunicació és important, però saber comunicar-se ho és quasi encara més.
Són coses lògiques i evidents però que de vegades se'ns obliden i que no està gens malament replantejar-nos-les de quan en quan. O això he pensat jo quan ens han parlat hui en classe d'estos temes.
1 comentaris:
tota la raó amb el que dius. fins i tot has fet que m'ho re-plantege! ;)
torne a estar pel mon bloggistic... salutacions des de la terreta! ;)
Publica un comentari