A Hotmail no li agrada ni Obrint Pas ni Desgavell

Hui, quan m’he alçat, he estat pensant... tinc les reserves d’estalvis sota mínims, el curs vinent, mentre estudie el màster, hauré de buscar treball si o si. Potser de cambrer a un bar, potser de dependent a eixos grans magatzems d’esport... el que isca, vaja.

I de sobte, un correu electrònic m’ha tallat en sec tots els meus pensaments, Hotmail dóna 3 premis de 8.000 euros entre tots aquells universitaris que presenten un treball que hagen realitzat durant els seus estudis universitaris. Altre premi són 4 portàtils d’última generació. I a tots els que hagen participat, el seu treball es publica al “Llibre del talent” que es promocionarà, segons diuen, com cal, i que “ajudarà a poder-te diferenciar dels més de 1.500.000 d’estudiants universitaris actuals”.

És perfecte, perquè jo he acabat, fa pocs dies, el meu projecte final de carrera, al qual li he dedicat més d’un any i mig de temps i molt d’esforç personal per a poder acabar-lo. El treball té dues parts, la primera és la gravació d’un concert de Desgavell, Benimaklet Klub Ska i Obrint Pas amb multicàmera. El DVD ja està acabat, i molt prompte tindreu notícies d’ell. L’altra, un treball escrit analitzant el poc resó social de la diversa i rica música en valencià existent en el panorama actual, molt probablement per la falta de materials audiovisuals de qualitat que n’hi ha.

El concurs, per tant, no se’m podia presentar en millor moment. És perfecte. Si complixes els requisits clar, ja que el treball cal que estiga fet dins de l’Estat i en castellà. Arrea, cansalà! Que a Espanya no hi ha més llengües? Que els projectes escrits en valencià són menys bons? Aleshores, la publicitat és enganyosa, perquè no tots els 1.500.000 d’universitaris espanyols estudien en castellà.

Al meu treball, parle i analitze l’escassa producció audiovisual existent de la música en la nostra llengua, així com dels pocs treballs que n’hi ha al respecte. Però realitats com aquesta, ajuden a entendre un poc més eixe buit existent.

CAMPANYES PER LA LLENGUA

Quina us agrada més??

VALENCIÀ:

CATALÀ:

EUSKERA:

GALLEC:

I de sobte... s'acaba l'Erasmus!

Ja sóc de nou per ací! Pel meu estimat Busca-li qui t'ha pegat!

Sembla mentida com passa el temps. Més de 5 mesos des que vaig fer l'última actualització. Rellegint-la me n'he adonat de quantes coses m'han passat, de com totes aquelles incerteses s'han concretat en fets, de com s'ha anat configurant i evolucionant tot allò que era una gran incògnita (l'idioma, la ciutat, la gent...). I, curiosament, ara, totes estes certituds és convertixen de nou en més interrogants que abans.

I és que, qui m'anava a dir a mi, que este Erasmus que vaig decidir a última hora, que vaig organitzar a corre-cuita, sense pensar-ho massa i, per allò de dir, "aprofitaré l'última oportunitat que tinc per a fer-lo i no quedar-me amb les ganes durant tota la vida d'haver fet el "famós Erasmus"... doncs qui m'anava a dir a mi que anava a ser tant intens i tant especial.

Sincerament, així com la Sèneca a Bilbao de l'any anterior si la vaig demanar amb molta antelació, i la vaig planificar molt durant bastant temps abans, amb açò de l'Erasmus no m'havia fet massa il·lusions, no m'havia plantejat pràcticament res, fou una cosa de pensat i fet, i després ha resultat ser molt especial.

Però en 10 dies justos torne a València, de la qual cosa cal dir que no m'arrepentisc tampoc, perquè ja tinc ganes de tornar-hi definitivament, fa 5 anys que entre pitos i flautes no visc a la meua ciutat, fa cinc anys que sempre estic d'ací cap allà, d'amunt a avall, i ja m'avellix estar-me allí durant una temporada i, així, poder plantejar-me i fer coses a més llarg termini (teatre, esport, política, buscar algun treballet....); en fi, que per eixa part estic content i era tal i com ho havia planejat i tal i com vull que siga, perquè més que res és una necessitat que tinc.

Però, per altra banda, no puc evitar que em done molta pena deixar açò, la gent que he conegut, entre la qual es troba eixa persona tan especial... El destí vol posar-me a prova...

Així que, de nou, torne a tindre moltes incògnites i moltes coses a fer per davant (la pimera aprovar-ho tot a Lyon i després que m'ho convaliden tot a Gandia).

Vorem com marxa tot, de moment, dins d'uns dies, deixaré enrrere una bonica ciutat, molts viatges per estes terres, els i les gabatxos/es... És una llàstima, serà dur per algunes coses i sobretot per algunes persones.

Però, així mateix, València m'espera!

P.D: Benturós 2011 per a tots!

PARLEM DEL FUTUR

Bé, hui toca una d'estes entrades on parlaré de temes personals. Un text dels reflexivo-personals, dels que miren cap al futur, se'l plantegen i intenten "mig" organitzar-lo. Pense que mentre tinga ganes d'asseure'm i posar-me escriure sobre estes qüestions és que tot va bé. Parlar del futur, és parlar de viure, és a dir, és parlar de vida! I quan reflexionem d'una manera relaxada i amb seguretat sobre ella és perquè tenim ganes de gaudir-la, ens sentim motivats i ens plantegem nous reptes.

I és d'això precisament del que estan plens els pròxims mesos per a mi: De reptes. I és que l'esdeveniment més important que, sens dubte, protagonitzarà el meu futur pròxim té un nom ben clar: Erasmus i un cognom: Francés. Després d'un any que he viscut a Euskal Herria, concretament a Bilbo, el meu destí em porta ara un poc més al nord encara, a Lyon. Sembla que necessite viure a ciutats que son creuades per un riu com València o Bilbao, o inclús per dos, com és el cas de Lió.

Per davant em queda adquirir un nivell de francés molt més alt del que tinc en l'actualitat, entendre les classes en un idioma pràcticament desconegut per a mi, així com fer-ne els examens. Per altra banda, conèixer gent nova, un espai nou, una nova cultura, altra forma de viure i de costums, etc...

Por em fa, anar-me'n a un dels estats més centralistes d'Europa... ja els hi diré..! Hehe

En fi, tot i això serà una estada de sols 5/6 mesos (el primer quadrimestre) i després retornaré definitivament al País Valencià, ja que no albire cap estada més a l'exterior. Quan torne serà temps d'eleccions, de treball de final de carrera, de graduació, de sopars, de viure intensament l'últim quadrimestre a Gandia, i d'acomiadaments... Però de tot això, ja en parlarem!

Ai... l'estiu!

Hui anava pel carrer i de sobte m'han vingut unes ganes repentines de dir: Comença l'estiu!

Ho he dit sense més, sense pensar, perquè m'abellia dir-ho.

La primera estació de l'estiu: Feslloch. Però en vindran moltes més. Espere que este estiu siga gran, molt gran!

VALENBISI (I)

Per fi València ha decidit establir un servei urbà de bicicletes. A l'Estat, altres ciutats ja disposen d'este servei:

Barcelona - Bicing

Saragossa - BiZi

Sevilla - Sevici

Burgos - Bicibur

Pamplona - Nbici

La nostra ciutat s'ha sumat este mes de juny del 2010. Bé, més val tard que mai. De moment és un servici "en proves" en un districte concret de la ciutat. No obstant ja es pot utilitzar i poc a poc s'anirà estenent per la resta de barris fins arribar a les 275 estacions i les 2.750 bicicletes (segons anuncien en la web de valenbisi).

Per sort, el meu barri està inclós en la zona on ja estan en marxa les estacions i les bicicletes. Així que m'he fet abonat ja (18 euros de quota per al període d'un any). En uns dies tindré l'oportunitat de provar-lo i escriure més coses d'este sistema de bicicletes.

No obstant, abans d'això ja puc fer alguna reflexió. La primera el nom, no exempt de polèmica. Hi ha dos teories que he pogut llegir per ahí: Que és un joc entre les paraules "bici" i "si"; i que està escrit amb "s" per a representar la forma col·loquial de pronunciar bici en valencià. En fi, siga com siga, crec que al principi sona un poquet malament però al final t'acabes acostumant i, de fet, a mi fins i tot m'agrada ja.

La segona és que està molt bé fer un servei d'este estil, però evidentment si no s'oferixen espais per la ciutat adaptats per a anar en bici de poc servix tot açò. Vaja, crec que és una cosa de calaix. València és una ciutat idònia per a circular amb bicileta: Per la seua orografia plana i pel seu clima. En canvi hi ha una forta carència de carrils bicis, i per a més inri, els que hi ha estan mal fets (un clar exemple de com no fer un carril bici és el de l'avinguda del Port).

Açò em fa que pensar. Si des de l'ajuntament del PP es volquen a posar ara un servei d'estes característiques però no condicionen la ciutat per l'ús d'este vehicle, hi ha una forta falta de coherència, i per tant crec que sols han fet açò perquè és un negoci per a ells. Jo vull bicicletes, i felicite a l'ajuntament per posar en marxa valenbisi. Però vull bicicletes de veritat, i en eixe sentit, evidentment no puc felictar a ningú. Una autèntica llàstima que a València sempre es facen les coses així...

Per últim, m'agradaria destacar que el dia de la inauguració per part de Rita Barberà del servei de valenbisi, l'alcaldessa anà en cotxe oficial fins al carrer Yecla, aparcà en doble fila, baixà, tallà la cinta, es va fer les quatre fotos protocol·làries i tornà a pujar al cotxe. Són detalls...

PIGS

Esta vinyeta és titula així: "PIGS". Es tracta d'un acrònim utilitzat per a referir-se a les economies de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, amb un clar sentit pejoratiu, doncs pig = porc.

Més tard s'han afegit "PIIGS i PIIGGS" per a incloure també a Irlanda i Regne Unit.

De nosaltres depén no eixir de la crisi amb menys drets dels que entrarem...

SENTIMENTS

Perquè serà que les persones podem arribar a posar-nos tant de pes damunt, tantes exigències i tindre tants pensaments negatius de l'estil és que no puc, no ho faig bé, no encerte.

No ho entenc, de vegades em costa un esforç molt gran tirar endavant alguns temes...

UN VELL CONTE INDI

Diu un vell conte indi que un iaio li contava al seu nét que totes les persones allotgem al nostre interior dos llops, un malèfic i irritant, i un altre nutritiu i pacífic. I que el xiquet li preguntava al iaio, sorprés, quin dels dos era el que acabava guanyant. El iaio li responia: El que tu alimentes millor.

Si poses el millor de tu per a relacionar-te amb la resta rebràs el mateix, un somriure demostra que no tens res en contra de l'altre, posar cara de gos a l'hora de relacionar-te amb els altres sols acabarà afectant-te a tu mateix. A tots ens agrada ser escoltats. Siguem respectuosos i tolerants. I, per suposat, diguem també no quan calga. La comunicació és important, però saber comunicar-se ho és quasi encara més.

Són coses lògiques i evidents però que de vegades se'ns obliden i que no està gens malament replantejar-nos-les de quan en quan. O això he pensat jo quan ens han parlat hui en classe d'estos temes.

La llei de partits i la seua demagògia: Batasuna i Guillem Agulló

Vull plantejar-vos el que diu el títol d'esta entrada. Perquè m'agradaria exposar el que s'està produint actualment en el nostre estat de dret, perquè és per a reflexionar...

Resulta que, mitjançant la llei de partits, Batasuna està il·legalitzada per no condemnar el terrorisme (perquè altra cosa no han pogut demostrar). Ací cal destacar que CAP llei de l'estat espanyol obliga a condemnar el terrorisme. Pot ser més o menys moral, sí; pot ser més o menys ètic, sí; però no es pot il·legalitzar NINGÚ per no fer-ho. Hauran de ser els ciutadans els qui trien lliurement, en base a si eixa actitud els sembla adient o no, votar eixa opció política o decantar-se per qualsevol altra: Això és el que es diu LLIBERTAT.

Però ai! És que, moleste a qui moleste, darrere de tot açò està el PP i el PSOE, que saben perfectament que llevant-se de damunt la principal opció política de l'ezker abertzalea a ells els ixen els comptes per a pactar i quedar-se amb el govern al País Basc! Les coses clares i el xocolate espés, senyors!

I per a demostrar que la llei de partits és el conte i la falòmia més gran contada mai, posarem un exemple -que a mi personalment m'opli de ràbia-.

On estava la llei de partits les passades eleccions autonòmiques, quan es va donar el cas que aquell qui va a assassinar fredament a Guillem Agulló , Pedro Cuevas, anà a la llista del partit nazi "Alianza Nacional"?

Sabeu que va dir el PSPV en referència a aquest assumpte en el seu moment? Doncs concretament fou el repel·lent Andrés Perelló qui va dir "que no calia impugnar eixa candidatura i que la millor forma d'actuar contra aquest partit era que els xivans no el votaren".

Assassinats reals contra fets no demostrats. En el primer cas no s'il·legalitza i en el segon si. Curiós.

Per cert, ací us deixe un reportatge del programa Dossiers que va fer Canal 9 sobre Guillem Agulló en 1995.

GUILLEM AGULLÓ

NI OBLIT NI PERDÓ

LA LLUITA CONTINUA!

QUÈ MÉS CAL DIR?

Ja fa un temps d'estos vídeos, però mai està de més recordar-ho, i més en aquestos moments amb tot el que ens està tocant aguantar per part de la Generalitat i de l'Ajuntament amb el tema del Cabanyal.

L'altre dia vaig entrar a la web del Mundo (per un enllaç que me va passar per mail una amiga sobre una notícia) i vaig vore al costat de l'article una enquesta que deia: Crees que el plan del ayuntamiento sobre el cabanyal es el mejor para València? L'enquesta ja estava tancada i el resultat havia sigut: 50% si; 50 % no (amb un vot més a favor del no). Em va sorprendre molt, perquè si al Mundo, que es un diari amb un públic generalment de dretes i del PP, havia eixit eixe resultat és que molta gent no està d'acord amb el que s'està fent...

VERSIÓ OFICIAL:


VERSIÓ ALTERNATIVA: